14gen.
20maig

Poden les empreses mesurar la temperatura corporal dels seus treballadors per la prevenció del contagi del Covid-19.

Davant la previsible desescalada de les restriccions imposades arran de la pandèmia del coronavirus, es vénen publicant diferents notícies sobre les mesures per a la prevenció del contagi del Covid-19 que adoptaran establiments públics i privats, empreses, fàbriques, recintes per a espectacles esportius i culturals, etc. A més de l’ús de guants, màscares i el manteniment de les distàncies mínimes entre persones, cada vegada es planteja amb més freqüència el mesurament de la temperatura corporal de les persones com a mesura de prevenció. Fins i tot, ja s’han instal·lat càmeres que permeten aquest mesurament en diferents recintes.

En l’àmbit de l’activitat empresarial la pregunta és obligada: pot una empresa mesurar la temperatura corporal dels treballadors que accedeixin a les seves instal·lacions? Si seguim el criteri emès per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), aparentment la resposta fàcil tindria sentit afirmatiu: “Verificar si l’estat de salut de les persones treballadores pot constituir un perill per a elles mateixes, per a la resta del personal, o per a altres persones relacionades amb l’empresa constitueix una mesura relacionada amb la vigilància de la salut dels treballadors que, conforme a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, resulta obligatòria per a l’ocupador (tractament de dades en relació al coronavirus AEPD).

No obstant això, aquesta afirmació ha de ser matisada. En primer lloc, perquè atesa la resposta publicada per l’AEPD, podria interpretar-se que aquests mesuraments haurien de realitzar-se per personal sanitari, qüestió sobre la qual la doctrina tampoc acaba de posar-se d’acord. En aquest sentit, no ha d’oblidar-se que la temperatura corporal és una dada relativa a la salut de les persones i, en conseqüència, queda comprès entre les categories especials de dades als quals la normativa aplicable atorga un grau reforçat de protecció. En segon lloc, perquè l’AEPD es pronuncia simplement sobre “prendre la temperatura als treballadors” sense referir-se a la proporcionalitat dels sistemes que s’implantin per a això, com, per exemple, les cambres que permeten realitzar aquests mesuraments.


Per a acabar de complicar la qüestió, ens trobem que les diferents autoritats europees de protecció de dades estan emetent opinions contradictòries. Convé recordar que, fins i tot admetent les implicacions que la normativa de cada Estat membre té en aquesta matèria, els citats Estats estan subjectes a una normativa comuna en matèria de protecció de dades personals (Reglament General de Protecció de Dades)l’objectiu de les quals és, entre altres, evitar aquest tipus de discrepàncies interpretatives. En tot cas, mentre les autoritats francesa i italiana s’han mostrat obertament en contra d’aquesta mena de mesuraments, l’autoritat alemanya i, com s’ha dit, l’espanyola, mantenen postures més flexibles.


Sense entrar a analitzar les diferents normes aplicables a l’adopció d’aquestes mesures (normativa sanitària, legislació sobre prevenció de riscos laborals, etc.), és indubtable que, com ha posat de manifest el Comitè Europeu de Protecció de Dades, la normativa sobre protecció de dades no impedeix l’adopció de mesures per a la prevenció de la pandèmia. En aquest mateix sentit, el propi Reglament General de Protecció de Dades recull diferents supòsits que poden servir per a legitimar el tractament de dades dels interessats (també dels treballadors), inclosos les dades relatives a la seva salut, com són els tractaments necessaris per a protegir interessos vitals, aquells tractaments necessaris per al compliment d’obligacions legals (com les derivades de la legislació sobre prevenció de riscos laborals) i els tractaments realitzats per raons d’un interès públic essencial o en l’àmbit de la salut pública (Informe AEPD)

Per si no fos prou, el citat Reglament reconeix expressament la licitud de determinats tractaments en situacions d’epidèmia com en la que ara ens trobem Considerant (46) del RGPD: “(…) Certs tipus de tractament poden respondre tant a motius importants d’interès públic com als interessos vitals de l’interessat, com per exemple quan el tractament és necessari per a finalitats humanitàries, inclòs el control d’epidèmies i la seva propagació, o en situacions d’emergència humanitària, sobretot en cas de catàstrofes naturals o d’origen humà.”

No obstant això, finalment ens trobem amb la necessitat d’interpretar les bases legals que legitimarien el mesurament de la temperatura corporal dels treballadors i les obligacions que en matèria de prevenció de riscos laborals resulten aplicables. Tot això en un entorn interpretatiu que, com s’ha exposat, no és ni molt menys pacífic.
Davant aquesta situació, resulta atrevit contestar la qüestió plantejada de manera general, sent necessari estudiar detalladament cada supòsit i assumir, en tot cas, cert grau de risc en la decisió. Sense perjudici de l’anterior, els empresaris serien els responsables d’adequar aquests tractaments a altres requeriments legals, fonamentalment l’obligació d’informar els treballadors sobre les mesures adoptades, la recollida dels tractaments estrictament necessaris per a l’efectivitat de la mesura, la utilització de les dades recollides exclusivament per a la finalitat perseguida (prevenció del contagi) i la supressió de les dades tan aviat com hagin deixat de ser necessaris.

D’aquesta manera, davant la situació exposada, la decisió haurà d’adoptar-se considerant els riscos que, d’una banda, l’adopció d’aquestes mesures comporta des del punt de protecció de dades i, per un altre, els derivats de l’incompliment de les obligacions aplicables en matèria de prevenció de riscos laborals. En tot cas, seria desitjable que davant circumstàncies tan excepcionals com les actuals, les autoritats sanitàries, laborals i de protecció de dades, facilitessin -de manera clara i precisa- criteris que permetin a les empreses col·laborar de manera efectiva en la contenció de la pandèmia garantint el dret de protecció de dades dels seus empleats.


PEDROSA BUSQUETS & ASSOCIATS, assessors TIC

Copyright © 2020 Pedrosa Busquets & Associats, S.L. – Tots els drets reservats

www.pedrosabusquets.com

01nov.

Com sol·licitar l’eliminació de fotos o vídeos publicats a internet

La teva imatge, tant una foto com un vídeo en què apareixes, és una dada personal. La difusió d’imatges o vídeos publicats en diferents serveis d’internet sense el consentiment de les persones que hi apareixen, sobretot en xarxes socials, és un tema que es planteja amb freqüència davant l’Agència. La Llei Orgànica de Protecció de Dades reconeix a les persones el dret a que les seves dades personals inadequades o excessives es suprimeixin quan així ho sol·licitin.

L’Agència Espanyola de Protecció de Dades tutelarà el teu dret de cancel·lació si, després d’haver-te dirigit al responsable per un mitjà que permeti acreditar-ho, el responsable del tractament de dades no t’ha respost en el termini establert o si consideres que la resposta no ha estat adequada.

Què has de fer

  • L’exercici del dret de cancel·lació només pot sol·licitar-ho el afectat o, en cas de tractar-se de menors de 14 anys, els seus pares o tutors legals.
  • Sempre que les circumstàncies ho permetin, és recomanable contactar amb qui va pujar el contingut sol·licitant-la seva eliminació. Tant si optes per fer aquest pas com si no ho fas, és imprescindible que et dirigeixis a l’empresa o organisme que està tractant/difonent aquestes dades, en aquest cas a la xarxa social o pàgina web en la qual s’han publicat aquestes imatges o vídeos, acreditant la teva identitat i indicant quins enllaços són els que contenen les dades que vols cancel·lar.
  • L’empresa ha de resoldre sobre la sol·licitud de cancel·lació en el termini màxim de deu dies a comptar de la recepció de la mateixa. Transcorregut aquest termini sense que de forma expressa et responguin a la petició o si consideres que aquesta resposta és insatisfactòria, podeu interposar la corresponent reclamació de tutela davant aquesta Agència, acompanyant la documentació acreditativa d’haver sol·licitat la cancel·lació davant l’entitat de què es tracti. Aquest punt és molt important, ja que si no pots acreditar-nos que has exercit en primer lloc el teu dret de cancel·lació davant qui està tractant/difonent aquestes imatges o vídeos no podrem ajudar-te.

Les xarxes socials més populars, per la seva banda, disposen de mecanismes establerts per comunicar-los vulneracions de la privacitat o continguts inapropiats mitjançant els seus propis formularis. A continuació, detallem alguns dels mètodes que ofereixen:

Facebook. La xarxa social ofereix un servei d’ajuda per avisar de fotos o vídeos que puguin infringir el dret fonamental a la protecció de dades. Facebook ofereix diverses opcions en funció de les circumstàncies de cada cas concret. També permet denunciar una conducta abusiva mitjançant l’enllaç Denunciar, que apareix al costat de la majoria dels continguts publicats a Facebook.

Google. La companyia disposa d’una pàgina des de la qual es pot sol·licitar l’eliminació de contingut de les seves diferents serveis. En el cas del servei de vídeos YouTube, se’t oferiran diferents opcions en cas d’abús o assetjament, vulneracions de la privacitat, denúncia de continguts sexuals, continguts violents o altres problemes. D’altra banda, si consideres que un vídeo penjat a YouTube inclou un contingut inapropiat pots utilitzar la icona amb forma de bandera (Denunciar) per avisar del contingut i que l’empresa ho revisi.

Twitter. La xarxa aglutina en aquesta pàgina diferents formes d’informar sobre diversos incompliments, entre els quals es troben la publicació d’informació privada a Twitter, la usurpació d’identitat, l’assetjament o la publicació de vídeos ofensius.

Instagram. La xarxa social Instagram compta amb una pàgina des de la qual es pot reportar contingut publicat per tercers sense el teu consentiment que inclogui la teva informació personal, així com informar de conductes abusives o de casos d’assetjament.

Finalment, les persones tenen dret a sol·licitar, sota certes condicions, que els enllaços a les seves dades personals no figurin en els resultats d’una recerca a internet realitzada pel seu nom. La sentència del Tribunal de Justícia de la UE va confirmar, com ja venia aplicant l’Agència en les seves resolucions, que les persones tenen dret a limitar la difusió universal i indiscriminada de les seves dades personals en els cercadors generals quan la informació és obsoleta o ja no té rellevància ni interès públic, encara que la publicació original sigui legítima (en el cas de butlletins oficials o informacions emparades per les llibertats d’expressió o d’informació). Podeu obtenir més informació sobre l’exercici de l’anomenat dret a l’oblit i com exercir-lo en aquest enllaç.

 

Pedrosa Busquets & Associats

www.pedrosabusquets.com