14juny

A Espanya hi ha 30 milions d’usuaris d’Internet, dels quals 27 milions són també usuaris de correu electrònic. Segons dades de Mailify (www.mailify.es), start-up espanyola especialitzada en email màrqueting, s’estima que al nostre país s’envien diàriament 2.100 milions de mails. Cada usuari rep aproximadament uns 79 mails al dia: entre 20 i 25 arriben a la bústia de correu, repartits entre la safata d’entrada i la carpeta d’spam. La resta, 1.500 milions de mails, són bloquejats per filtres antispam. Així i tot, cada treballador espanyol necessita una mitjana d’entre 15 i 20 minuts diaris per eliminar el correu brossa de la seva bústia, segons un estudi de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Correu brossa vs. correu no sol·licitat

L’spam és correu no sol·licitat. A Espanya cal distingir dos tipus: un 70-80% de l’spam forma part de la cibercriminalitat i és reconegut com a frau (Espanya és el 11è país més infectat a nivell mundial considerant tot tipus d’atacs informàtics, segons dades de Kaspersky Lab). El 20-30% de l’spam restant són mails comercials que es reben sense el consentiment del destinatari.

No obstant això, més enllà de la definició legal d’spam que el defineix com a correu no sol·licitat, hi ha també la visió subjectiva de l’spam com a correu brossa. El més important és la percepció del receptor. Molts mails no desitjats arriben a la safata d’entrada. Poden ser spams que van esquivar els filtres, però també mails de remitents legítims que no ens envien el que hem sol·licitat, mails comercials que hem sol·licitat però que no ens interessen perquè les ofertes no són adequades, mails que ens interessen però que no desitgem rebre tan sovint, etc.

Drets dels usuaris

Actualment, considerant les lleis vigents a Espanya, és a dir, la Llei de Serveis de Societat de la Informació (LSSI) i la Llei Orgànica de Protecció de Dades (LOPD), hi ha dos factors que condicionen que un mail sigui spam o no : tenir el consentiment explícit i inequívoc del destinatari abans d’enviar el primer correu; i disposar d’un enllaç visible al cos del mail a través del qual poder donar-se de baixa. És imprescindible que els destinataris puguin donar-se de baixa de forma senzilla i instantània.

Més spam, menys rendibilitat

El desconeixement dels límits legals i les sancions econòmiques porta a moltes empreses a enviar campanyes de email màrqueting de forma massiva i sense el consentiment exprés dels destinataris, amb la finalitat d’obtenir resultats econòmics de forma ràpida i sense esforç. Es tracta d’una mala estratègia basada en mala informació i, normalment, es realitza a través de la compra de bases de dades il·lícites.

Fer mailing no implica tenir grans quantitats de contactes. De fet, una bona base de dades de destinataris interessats en un contingut concret donarà millors fruits que una campanya d’email màrqueting multitudinària dirigida a gent no interessada. Un error molt greu i comú que cometen les empreses és enfocar els seus esforços a la quantitat en lloc de a la qualitat. La clau és conèixer als nostres destinataris. Si un enviament ha tingut mals resultats amb 500 destinataris, els haurà pitjors amb 50.000 i, a més, li serà molt costós a nivell de reputació.