Anàlisi de la Reforma del Règim Sancionador de la LOPD
A més de la famosa “Llei Sinde”, la Llei d’economia sostenible va comportar una esperada reforma del règim sancionador de la Llei Orgànica de Protecció de Dades.
A dia d’avui s’han realitzat moltes comparatives entre l’antic règim sancionador i el nou, però havent passat uns mesos d’aplicació pràctica, considero oportú partir de zero i analitzar el nou règim sancionador de forma íntegra:
Qui pot ser multats?
Segons l’article 43 de la LOPD, estan subjectes al règim sancionador de la LOPD:
Els Responsables dels fitxers, és a dir, aquelles entitats que tracten dades personals de forma directa, per exemple, dels seus empleats o dels seus clients.
Els encarregats del tractament, és a dir, aquelles entitats que tracten dades personals per encàrrec del responsable, per exemple, la gestoria que fa les nòmines dels empleats del Responsable, o el Callcenter que atén les trucades dels clients del responsable.
I què passa amb les administracions públiques? (Empreses públiques, ajuntaments, etc.). No reben multes, ja que les pagaríem els ciutadans de forma indirecta, però l’agència de protecció de dades que correspongui ha de dictar una resolució exigint les mesures que s’han d’adaptar per solucionar la infracció, i amb la possibilitat d’obrir un procediment disciplinari dins de la pròpia administració pública. En principi, això hauria d’evitar casos tan greus com aquell protagonitzat per la DGT i el seu sistema de consulta de punts.
I es pot multar a un ciutadà? Mentre els ciutadans tractin dades dins de la seva esfera personal o familiar, no. Qualsevol altre tractament o recollida de dades personals, serà potencialment sancionable.