Protecció de dades: volta als 80?
De Javier Ribas i Assumpta Zorraquino
No és res de nou reconèixer que la protecció de les nostres dades personals és una cosa que els ciutadans d’un país reclamem quan totes les necessitats que ocupen un lloc inferior a la piràmide han estat satisfetes. Ja ho va dir un client en veure les càrregues que suposava l’aplicació de la LOPD a la seva empresa: “Com es nota que estem en el primer món!”.
Els diaris d’aquesta setmana auguren un escenari de recessió, amb un possible model de doble sotrac. Si això es confirmés, podríem arribar a veure alguns canvis en posició que ocupem els ciutadans del primer món en la piràmide de Maslow?.
Algunes preguntes que sorgeixen davant d’aquesta possibilitat:
1. Pot una situació de crisi continuada generar la necessitat en les empreses de recórrer a fórmules de màrqueting directe que els obliguin a assumir més riscos en matèria de compliment normatiu?
2. Quina hauria de ser la reacció dels destinataris d’aquestes campanyes de màrqueting que ens tornarien a l’escenari que teníem en els 80, abans de l’aprovació de la LORTAD? Hauríem respondre a les campanyes amb denúncies o amb solidaritat, aplicant un sentiment gairebé “patriòtic”, similar al dels anglosaxons, per eliminar qualsevol obstacle a la recuperació econòmica del nostre país?
3. Quin hauria de ser el paper de l’AEPD? Hauria centrar-se en els casos més greus i deixar els lleus per a temps millors? O per contra hauria d’esdevenir un instrument recaptatori dirigit a la reduir el dèficit en els pressupostos generals de l’Estat?
10des.