La Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació clínica, regula el contingut mínim de la història clínica de cada pacient de la següent manera:
Article 18. Drets d’accés a la història clínica.
1. El pacient té el dret d’accés, amb les reserves assenyalades a l’apartat 3 d’aquest article, a la documentació de la història clínica a obtenir còpia de les dades que hi figuren. Els centres sanitaris regular el procediment que garanteixi l’observança d’aquests drets.
2. El dret d’accés del pacient a la història clínica es pot exercir també per representació degudament acreditada.
3. El dret a l’accés del pacient a la documentació de la història clínica no pot exercitar-se en perjudici del dret de terceres persones a la confidencialitat de les dades que consten recollides en interès terapèutic del pacient, ni en perjudici del dret dels professionals participants en la seva elaboració, els quals poden oposar al dret d’accés la reserva de les seves anotacions subjectives.
Els centres sanitaris i els facultatius d’exercici individual només facilitaran l’accés a la història clínica dels pacients morts a les persones vinculades a ell, per raons familiars o de fet, llevat que el mort ho haguera prohibit expressament i així s’acrediti. En qualsevol cas l’accés d’un tercer a la història clínica motivat per un risc per a la salut es limitarà a les dades pertinents. No es facilitarà informació que afecti la intimitat del mort ni a les anotacions subjectives dels professionals, ni que perjudiqui tercers.
PEDROSA BUSQUETS & ASSOCIATS