És cada vegada més habitual que amb motiu de la vigilància de les comunitats de propietaris bé es contracti un porter, o amb intenció d’estalviar un salari, es col·loquin videocàmeres que controlin l’entrada i sortida de persones a l’edifici. El problema en aquest últim cas és si les càmeres estan tractant dades de caràcter personal, i en el cas que així fos, quines obligacions hi ha pel que fa a aquestes imatges per part de les comunitats. En aquest article veurem l’evolució que l’Agència Espanyola de Protecció de dades ha seguit fins a l’actualitat.
En un primer moment el Gabinet Jurídic de l’Agència de protecció de dades elaborar un informe el 140/2006 on es responia a una consulta plantejada a l’agència sobre videovigilància en les comunitats de propietaris i així va dir al seu moment que les imatges es consideraran dades de caràcter personal si serveixen per identificar les persones que apareixen en elles. Aquestes imatges poden o no estar incorporades a un fitxer, ja que encara que no es trobin gravades el simple fet de la recollida d’imatges comporta un tractament als efectes de l’article 3.c) de la LO 15/1999, on es defineix el tractament de dades com “operacions i procediments tècnics de caràcter automàtic o no, que, permeten la recollida, gravació, conservació, elaboració, modificació, bloqueig i cancel·lació, així com les cessions de dades que resultin de comunicacions, consultes, interconnexions i transferències”. Per tant i segons l’article 6.1 de la Llei “el tractament de les dades de caràcter personal requereix el consentiment inequívoc de l’afectat, llevat que la Llei disposi una altra cosa”.
En conseqüència la utilització de videocàmeres serà possible “sempre que no existeixi identificació de les persones que apareixen en elles o, en cas d’existir, les mateixes no siguin incorporades a un fitxer, ja que en cas contrari cal el consentiment de l’afectat, de manera que hauria de comunicar aquesta circumstància als que puguin aparèixer en aquestes imatges, a més, el fitxer resultant ser inscrit en el Registre General de Protecció de Dades, d’acord requereix l’article 26 de la Llei Orgànica 15/1999.
Però encara que no s’exigeixi el consentiment en els casos expressats “això no eximeix el responsable del tractament del deure d’informar els afectats, en els termes que estableix l’article 5.1 de la Llei Orgànica el qual diu el següent” Els interessats als quals sol·licitin dades personals hauran de ser prèviament informats de manera, expressa, precisa i inequívoca:
a) De l’existència d’un fitxer o tractament de dades de caràcter personal, de la finalitat de la recollida d’aquests dels destinataris de la informació.
b) Del caràcter obligatori o facultatiu de la resposta a les preguntes que els siguin plantejades.
c) De les conseqüències de l’obtenció de les dades o de la negativa a subministrar-les.
d) De la possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
e) De la identitat i direcció del responsable del tractament o, si s’escau, del seu representant. ”
Quant a la manera en què hagi de facilitar aquesta informació, cal tenir en compte que és doctrina reiterada de l’Audiència Nacional que correspon al responsable del fitxer la prova del compliment del deure d’informar, i aquesta prova no podria obtenir-se en cas d’una mera informació verbal.
D’altra banda, aquesta Agència ha considerat suficient el compliment del deure d’informació mitjançant l’existència d’un cartell informatiu sempre que aquest resulti clarament visible per part de l’afectat, quedant així garantit que el mateix ha pogut tenir perfecte coneixement de la informació exigible . i Tenir a disposició dels / les interessats / des impresos en què es detalli la informació que preveu l’article 5.1 de la Llei Orgànica 15/1999.
No obstant això posteriorment a aquesta resolució l’Agència de protecció de dades publicar una instrucció que matisava aquesta, la Instrucció 1 / 2006 sobre vídeo vigilància de 8 de novembre, (BOE núm 296, de 12 de desembre), regulava el tractament de dades personals amb fins de videovigilància a través de càmeres o videocàmeres.
L’objecte d’aquesta instrucció és garantir els drets de les persones les imatges són tractades per mitjà de vídeo vigilància, adequant aquests tractaments als principis de la LOPD.
En relació amb la instal·lació de sistemes de videocàmeres, caldrà esbrinar quins són els béns jurídics protegits i si es compleix amb el principi de proporcionalitat, això implica que si fos possible s’han d’adoptar altres mitjans menys intrusius a la intimitat de les persones, amb la finalitat de prevenir interferències injustificades en els drets i llibertats fonamentals. Per esbrinar si es compleix amb el principi de proporcionalitat el Tribunal Constitucional en la Sentència 207/1996 determina que “Cal constatar si compleix els tres requisits o condicions:” si aquesta mesura és susceptible d’aconseguir l’objectiu proposat (judici d’idoneïtat) , si, a més, és necessària, en el sentit que no hi hagi una altra mesura més moderada per aconseguir aquest propòsit amb la mateixa eficàcia (judici de necessitat), i, finalment, si aquesta és ponderada o equilibrada, per derivar-se’n més beneficis o avantatges per l’interès general que perjudicis sobre altres béns o valors en conflicte (judici de proporcionalitat en sentit estricte) “.
En aquest sentit, la instal·lació de càmeres de vídeo vigilància seria idònia, necessària i proporcional si la finalitat de la instal·lació té com a objectiu controlar robatoris, actes de vandalisme, o accions violentes habituals a la finca que es tracti.
Però seguia existint un problema i és que era necessari el consentiment dels afectats pel tractament de dades. Com s’intueix aconseguir el consentiment de totes i cadascuna de les persones que puguin ser gravades constitueix un esforç titànic, i probablement impossible. Per tant perquè sigui legítim el tractament aquest haurà habilitar en una llei En aquest sentit, l’AEPD considera que el tractament d’imatges per raons de seguretat es troba emparat en l’article 5.1 e) de la Llei de seguretat privada, que fins l’entrada en vigor la de 25/2009, de 27 de desembre únicament podrien realitzar les empreses de seguretat degudament autoritzades pel Ministeri de l’Interior, que prèviament hagin complert els requisits legalment establerts, (és a dir que siguin empreses de seguretat autoritzades pel Ministeri l’Interior prèvia inscripció al Registre del mateix, i que haguessin notificat el contracte).
En l’informe jurídic 0161/2008, posterior al estudiat i ja vigent la instrucció 1/2.006 s’afegeixen una sèrie de requisits que no es contemplaven anteriorment, per exemple pel que fa a la manera de facilitar el dret d’informació als interessats s’afegeix un apartat en el qual s’indica que “s’ha de tenir a disposició dels / les interessats / des impresos en què es detalli la informació que preveu l’article 5.1 de la Llei Orgànica 15/1999”. Pel que fa a la notificació del fitxer, l’article 7 de la Instrucció disposa que: “La persona o entitat que prevegi la creació de fitxers de vídeo vigilància ha de notificar prèviament a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, per a la seva inscripció en el Registre General de la mateixa … A aquests efectes, no es considerarà fitxer el tractament consistent exclusivament en la reproducció o emissió d’imatges en temps real “.
El tractament d’imatges només pot realitzar-se per part de les empreses de seguretat privada. La Llei 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada (LSP) regula en el seu article 1.2 que “Als efectes d’aquesta Llei, únicament poden realitzar activitats de seguretat privada i prestar serveis d’aquesta naturalesa les empreses de seguretat i el personal de seguretat privada, que estarà integrat pels vigilants de seguretat, els caps de seguretat i els escortes privats que treballin en aquelles, els guardes particulars del camp i els detectius privats “.
L’article 5.1 e) de la LSP disposa que “Amb subjecció al que disposa aquesta Llei i les normes reglamentàries que la despleguin, les empreses de seguretat únicament podran prestar o desenvolupar els següents serveis i activitats (…) Instal·lació i manteniment de aparells, dispositius i sistemes de seguretat “. Aquesta previsió es reitera en l’article 1 del Reglament de seguretat privada, aprovat pel Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre (RSP)
D’aquesta manera, la Llei habilitaria que els subjectes que preveu puguin instal·lar dispositius de seguretat, entre els que podrien trobar-se les càmeres, sempre amb la finalitat descrita en l’esmentat article 1.1.
Per l’efectiva posada en funcionament de la mesura, l’article 6.1 disposa que “Els contractes de prestació dels diferents serveis de seguretat en tot cas han de consignar per escrit, d’acord amb model oficial, i comunicar al Ministeri de l’Interior, amb una antelació mínima de tres dies a la iniciació d’aquests serveis “.
Finalment, l’article 7.1 estableix que “Per a la prestació privada de serveis o activitats de seguretat, les empreses de seguretat han d’obtenir l’oportuna autorització administrativa mitjançant la seva inscripció en un Registre que es portarà en el Ministeri de l’Interior”.
La inscripció es regula en l’article 2 del RSP, detallant l’annex els requisits que han de reunir aquestes empreses. No obstant això, quedarien excloses les d’àmbit exclusivament autonòmic. A més, l’article 39.1 disposa que “únicament podran realitzar les operacions d’instal · lació i manteniment de sistemes de seguretat electrònica contra robatori i intrusió i contra incendis les empreses autoritzades”.
En conseqüència, sempre que s’hagi complert els requisits formals establerts en els articles precedents (inscripció en el Registre de l’empresa i comunicació del contracte al Ministeri de l’Interior), les empreses de seguretat reconegudes podran instal · lar dispositius de seguretat, entre els quals es trobarien els que tractessin imatges amb fins de videovigilància, existint així una habilitació legal per al tractament de les dades resultants d’aquesta instal · lació, i no és necessari el consentiment de l’afectat.
L’aprovació de la Llei 25/2009 (Llei òmnibus) ve a efectuar modificacions en diverses lleis. En la matèria que ens ocupa hem d’analitzar l’article 14 de la Llei 25/2009 on assenyala que “La Llei 23/1992, de 30 de juliol, de seguretat privada, queda modificada en els termes següents:
U. Es modifica la lletra e) de l’article 5.1:
“E) Instal·lació i manteniment d’aparells, dispositius i sistemes de seguretat, de conformitat amb el que disposa la disposició addicional sisena”.
Dos. S’afegeix una disposició addicional sisena:
“Disposició addicional sisena. Exclusió de les empreses relacionades amb equips tècnics de seguretat. Els prestadors de serveis o les filials de les empreses de seguretat privada que venguin, lliurin, instal·lin o mantinguin equips tècnics de seguretat, sempre que no incloguin la prestació de serveis de connexió amb centrals d’alarma, queden exclosos de la legislació de seguretat privada sempre i quan no es dediquin a cap dels altres fins definits al’article 5, sense perjudici d’altres legislacions específiques que puguin resultar d’aplicació. ”
Per tant, la reforma legal permet a qualsevol empresa o particular realitzar les activitats que s’han descrit, sense necessitat de complir els requisits d’autorització del Ministeri de l’Interior, exigits fins ara.
En definitiva, l’esmentada disposició determina que qualsevol particular o empresa l’activitat no sigui la pròpia d’una empresa de seguretat privada podrà, “vendre, lliurar, instal·lar i mantenir equips tècnics de seguretat” sense necessitat de complir les exigències previstes en la Llei de Seguretat Privada per a tals empreses. D’aquesta manera, atès que la Llei permet la instal·lació i manteniment d’aquests equips per empreses diferents de les de seguretat privada, legitima que adquireixin d’aquests dispositius per tractar les dades personals derivats de la captació de les imatges, sense necessitat d’acudir a empreses de seguretat privada, sent aquest tractament d’acord amb el que preveu la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal ia les finalitats previstes en la Llei de seguretat privada, constituint un interès legítim dels que adquireixin aquests dispositius. Per tant aquest tractament de dades, resulta conforme amb l’article 10. 2 a) del Reglament de desplegament de la Llei Orgànica 15/1999, aprovat pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre que assenyala que “Tot i això, serà possible el tractament o la cessió de les dades de caràcter personal sense necessitat del consentiment de l’interessat quan (…) Ho autoritzi una norma amb rang de llei o una norma de dret comunitari i, en particular, quan es doni un dels supòsits següents:
– El tractament o la cessió tinguin per objecte la satisfacció d’un interès legítim del responsable del tractament o del cessionari emparat per aquestes normes, sempre que no prevalgui l’interès o els drets i llibertats fonamentals dels interessats que preveu l’article 1 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre. ”
No obstant això, la instal·lació d’un sistema de vídeo vigilància connectat a una central d’alarma, seguirà necessitant “que el dispositiu sigui contractat, instal·lat i mantingut per una empresa de seguretat privada autoritzada pel Ministeri de l’Interior i que el contracte sigui notificat a aquest Departament “.